“CAMPIONS”

Ahir dia 22 de Juliol, com tots vostès saben, la nostra llorejada Banda Sinfonica, sota la direcció del nostre titular, D. Carlos Garcés, es va alçar amb el triomf en la competició musical per a Bandes de Musica mes important del món, aconseguint una puntuació de 374.5 front als 363 del seu oponent la Unió Musical de Torrent. Es a dir, el Certamen Internacional de Bandes de Musica Ciutat de València 2018 en la seua edició número 132.

Comentar la satisfacció dels músics en la interpretació tant del pasdoble com de les dues obres següents, Pasdoble: “Las Arenas” de Manuel Morales Martínez. Obra Obligada: “Sinfonietta #1” de Bart Picqueur. Obra lliure: “Nemesis, Metàfora Sinfónica” de José Suñer Oriola. Obra composta expressament per encàrrec de la Societat, per a la seua interpretació i estrena mundial per la Banda al Certamen. Tenim una Banda Increïble, i un Mestre increïble que sap apassionar als músics i transmetre’ls la seua musicalitat i la seua passió interpretativa i d’ahi, l’espectacle de sonoritat i bon fer musical amb interpretacions per al record, que ahir van poder presenciar i gaudir els agraciats que van assistir del Palau de la Música de València. Els que van tenir la poca fortuna de no assistir per unes coses o altres, això que es van perdre.

Dins de la globalitat, a destacar als solistes pel seu art i esmentar als joves que per primera vegada actuaven de solistes, que ahir no se’ls nota en res la joventut.

Gràcies als Músics, a l’artiste de la Batuta, Directius, Assessors, Comissió de Dames i a tots els que d’una manera o altra han col·laborat, perquè això arribara a bon port i de la manera que arribat i ens felicitem com a Societat per l’èxit obtingut. Moltes gràcies a tots i VISCA SANTA CECÍLIA.

Destaquem per si a algú se li va perdre el moment, l’homenatge en la persona del seu fill Hector, que es tributa en record del nostre músic recientment desaparegut Salvador Martinez, quan acaba l’actuació de la banda i al que se li va fer entrega d’un detall floral.

( I fins aci diguem l’oficial, ara em permetré ja que ho escric jo, una llibertat i vaig ha entrar en lo personal, només per que les coses bones també cal agrair i mostrar, és indiscutible la qualitat en general i que deriva de la qualitat per cordes dels seus components, destacar una sobre l’altra no té cap sentit, però ho vaig ha fer, i és destacar una corda que ahir quan entrava, desbordava aquest calder bullint de colors i sons que era la banda i es la corda de Trompes, una cosa tan difícil com és escoltar una corda de Trompes afinades i tocant amb brillantor, per a qui no el tingua molt clar, això és molt complicat de trobar i era impressionant sentir-los, i ja posats destacar que això íx de la faena d’anys d’un mestre com és Eduardo Bravo. Mestre, aquest és el teu èxit del qual hui tots gaudim.)